Resultats de la cerca bàsica: 89

Diccionari de la llengua catalana
41. atracar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, atansar-se a terra, a una altra nau, per tal d'amarrar-s'hi. La nau va atracar al port. Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. Afartar-se. Es va atracar de bombons. [...]
42. dragar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure del fons de l'aigua (d'un riu, d'un canal, etc.), sorra, fang, pedres, immundícies, etc., passant-hi un instrument adequat. Han dragat la boca del port perquè hi puguin passar els vaixells de guerra. [...]
43. noli
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preu estipulat pel lloguer d'una nau o d'una part d'ella. Donar a noli. Prendre a noli. Preu del transport de mercaderies d'un port a un altre. El noli és a tant per tona. [...]
44. fondejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Practicar la maniobra necessària per tal que (la nau, l'almadrava o la boia) quedi subjectada al fons amb seguretat. Va llançar el ruixó a l'aigua per fondejar la barca. Han fondejat a la boca del port. [...]
45. destinat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té per destinació una persona o un lloc. Les mercaderies destinades al port arriben puntualment. Aquesta carta està destinada a la teva mare. A qui va destinat aquest paquet? Els patges reben totes les cartes que van destinades als Reis.  [...]
46. glumiflor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té les espícules protegides per glumes. Grup de plantes, en què de vegades s'engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i en l'estructura floral. Individu d'aquest grup. [...]
47. rerepaís
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió situada al costat d'una altra, generalment al darrere d'una regió costanera, amb la qual manté una estreta relació econòmica i social. Àrea proveïdora de la majoria de les exportacions i consumidora de les principals importacions d'un port. [...]
48. catre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps. Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes. Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arran de les parets del moll. [...]
49. capitania
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició, dignitat o autoritat de capità. Edifici on són les oficines del capità. Subdivisió de comandament territorial i administrativa militar encapçalada per un tinent general amb càrrec de capità general. Dret que el capità d'un port cobra de tots [...]
50. arrumbar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a un vaixell) una ruta determinada. Els mariners arrumbaren les naus cap a port. Un vaixell, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada. Un llagut tripulat per l'avi Mundet arrumbà a la cala. Un cop aquí, els vaixells s'arrumben cap a l'illa. [...]
Pàgines  5 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>